No hi ha res pitjor q el batec del cor: no cessa quan t'agradaria que ho fes. Sempre he pensat que seria fantàstic poder aturar-lo a voluntat, no ja per viure més (això seria el millor), sinó també per poder gaudir més estona dels bons moments o desconectar dels dolents, car el cor és el temps. 100 petons
Ei! Quant temps... ^^ Torno a ser aquí per seguir incordian-te xDxD Ja saps el que penso dels textos. I tens raó...els batecs són un compte enrrere, segon a segon... i la gent segueix intentant dominar al temps quan en realitat ell ens domnina... I res, que fa moltissim que no parlem
No hay veneno más lento que el tiempo. Desde antes de nacer, ya estamos intoxicados con él: Nos fortalece y nos hace más maduros hasta cierto momento, pero cuando ese momento llega, empieza a destruir lentamente todo lo que ha creado antes.
Avui, ara, fa sol, un sol que transmet llum, una llum que, com dius tu, ens manté vius. Jo crec que a part de mantenir-nos, ens fa venir ganes de cridar i saltar. La llum és sinònim d'estiu, de dies llargs i xafogosos que, quan ens fem grans, recordarem amb dolçor, la dolçor del gelat, que s'associa també, amb els dies que hi ha llum, una llum que crida i diu: vacances!
I sí, les coses que no ens maten,
No hi ha res pitjor q el batec del cor: no cessa quan t'agradaria que ho fes. Sempre he pensat que seria fantàstic poder aturar-lo a voluntat, no ja per viure més (això seria el millor), sinó també per poder gaudir més estona dels bons moments o desconectar dels dolents, car el cor és el temps.
ResponElimina100 petons
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi!
ResponEliminaQuant temps... ^^
Torno a ser aquí per seguir incordian-te xDxD
Ja saps el que penso dels textos.
I tens raó...els batecs són un compte enrrere, segon a segon... i la gent segueix intentant dominar al temps quan en realitat ell ens domnina...
I res, que fa moltissim que no parlem
Vinga, bona nit!
No hay veneno más lento que el tiempo. Desde antes de nacer, ya estamos intoxicados con él: Nos fortalece y nos hace más maduros hasta cierto momento, pero cuando ese momento llega, empieza a destruir lentamente todo lo que ha creado antes.
ResponEliminaKitsune
Avui, ara, fa sol, un sol que transmet llum, una llum que, com dius tu, ens manté vius. Jo crec que a part de mantenir-nos, ens fa venir ganes de cridar i saltar. La llum és sinònim d'estiu, de dies llargs i xafogosos que, quan ens fem grans, recordarem amb dolçor, la dolçor del gelat, que s'associa també, amb els dies que hi ha llum, una llum que crida i diu: vacances!
ResponEliminaBala