The Black Eyes, 2

Ja feia una hora que havia sortit del restaurant, em vaig dirigir a l'aparcament on hi havia el cotxe de l'enterramorts amb la mercaderia. No hi havia res a fer, la policia tenia la mercaderia: 100 l de Whisky del bo.
Estaven escorcollant el meu pis, per tant, vaig decidir anar al restaurant d'en Joe, el meu cap, per informar-lo del petit incident.
Em va rebre el seu germà, que era el pare de Helen, i em va portar a la cuina on hi havia en Joe.
- Hola fill.- va dir Joe, amb la seva seca veu, provocada pel tabac i per l'edat.
- Hola cap. Hi ha un problema, la policia ha trobat la mercaderia. I el pitjor no és això, la... la Helen és morta.
- Què?!- Van cridar els dos germans.- Qui l'ha matat? Digues, qui ha sigut?
- En Shylock.
- Aquell mal parit de merda!- Va embogir d'ira- No et mato ara, aquí, perquè sempre m'has sigut fidel. Però si d'aquí a un mes no em portes la mercaderia, i en Shylock viu, et faré matar. Ho has entès?
- Sí.
Em vaig acomiadar i vaig sortir del restaurant.
Em vaig dirigir al l'hotel on s'havia allotjat en Shylock la nit abans. Com era obvi havia deixat l'habitació la nit abans després de matar a Helen.
Vaig preguntar al recepcionista si sabia on se n'havia anat:
- No, jo no ho sé.- Va dir- Però potser el recepcionista del torn de nit ho sap.
- Em pot donar la seva adreça, si us plau?
Va agafar un paper esgrogueït, i hi va escriure l'adreça.
- Aquí té.
- Gràcies.
El vaig agafar i me'n vaig anar de l'hotel.
Vaig anar a un cafè a esmorzar.
- Què voldrà el senyor?
- Un cafè amb llet i un croissant.
- Res més?
- No, gràcies.
M'ho van portar tot, em vaig menjar el croissant, em vaig veure el cafè, vaig pagar i vaig marxar.
Al sortir del local em vaig trobar el comissari Spam:
- Bon dia, comissari.
- Hola, com estàs? Ahir a la matinada et vam venir a visitar però no hi eres. On eres?
- A aquella casa de barrets on li agrada anar tant a vostè.
Es va girar i va entrar a la cafeteria.
Em vaig dirigir cap a casa del recepcionista, que casualment estava a l'altra punta de la ciutat.