Trens...

Trens que paren a l’estació,

trens directes al destí que no paren,

trens de tres en tres,

trens a mitja nit,

trens solitaris de 10 dies,

trens als que puges,

trens dels que baixes,

revisors del quals no te n’oblides,

revisors que no recordes,

trens que no vols agafar,

trens que s’escapen,

trens que no vols perdre mai,

trens als quals puges i baixes constantment,

trens sense destí,

trens amb destí...

No tots els trens segueixen la seva trajectòria...

Un lloc terrorífic: El Caos

Una potent llum blanca il·luminava la ciutat. La gent caminava ràpid, despistada, sense pensar en el mal que podien causar en les altres persones, sense parlar, mirant al terra. Una gran quantitat d'olors i sorolls inundaven la ciutat.
Cotxes i autocars impedien el pas a les persones pel mig del carrer.
Coloms bruts cagaven a sobre de les persones, des de les finestres dels grans edificis. Les papereres, plenes de gots de plàstic, de mocadors i de restes de menjar, residien al vell mig de les calçades sense que ningú se'n cuidés de buidar-les.
Gent pobre dormia o demanava diners a les cantonades de les grans avingudes, sense que ningú els hi fes el més mínim cas. excrements de gossos eren trepitjats milers de cops per minut, per la gent que caminava i corria pels carrers.
Grans rates sortien de les clavegueres, per ser enverinades, després moren i són menjades per gavines i gossos, que passarien malalties a les persones i a altres animals.
Una fastigosa pudor de gasoil cremat recorria la ciutat i quedava enganxat com un moc d'incertesa a la camisa.

Res ni ningú podia escollir el seu futur en aquell lloc, era la mateixa sensació que tenia una d'aquelles rates quan prenia el seu verí i moria lentament, acompanyat d'espasmes i febres. Aquella sensació era inhumana i despreciable.