7 de gen. 2008

The black eyes, 5

Quan vaig entrar a la nostra cabina amb la senyoreta Hummelpluff en braços i la vaig deixar al llit; es va despertar.
-Què m'ha passat?- Va dir.
-No res tranquil·la, s'ha desmaiat i he hagut d'endur-me-la amb mi, estem al tren anant cap a Florida.- Vaig somriure i es va tornar a estirar més relaxada.
Ens vam posar a dormir.
Em vaig despertar a mitja nit, havia sentit un soroll. Vaig mirar cap al llit de la senyoreta Hummelpluff, no hi era. Vaig sortir del llit i vaig anar al passadís del tren, la vaig veure parlant amb algú. No vaig saber veure qui era.
Vaig tornar al llit, però aquest cop vaig posar la pistola sota el coixí.
Em vaig despertar l'endemà al matí, la senyoreta Hummelpluff era al seu llit; no l'havia vist entrar perquè m'havia adormit.
La vaig despertar i vam anar a esmorzar al vagó restaurant. Vam seure a la taula que hi havia a la cantonada del vagó, jo de cara a la gent i ella de cara a la paret.
Vaig veure un home a l'altre banda del vagó, s'assemblava a l'ombra que havia vist aquella nit parlant amb la senyoreta Hummelpluff.