Ones d'un lila destil·lat,
em recorrien el cos,
quan en aquell somni
em tallaves el cap
amb una espasa
de llum i foscor,
de veritat i mentida...
Quan amb aquestes paraules,
un boig t'implorava pietat,
i tu em vas dir:
A vegades els grans genis no els comprèn ningú i es creuen bojos... Però jo crec que només tenen una altra manera de veure les coses.
Gràcies Mire, ets una gran persona.
18 de des. 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)