6 de febr. 2008

Camins de Glòria. Portes i portals

Vam arribar a les portes de la ciutat, ja era de nit i hi havia molta boira. Després de registrar-nos els soldats ens van deixar passar. Vam anar a un hostal, que es deia Hostal del Campanar. Era un hostal vell, de fusta que cruixia sota els meus peus.
- Bona nit Lords, què voldran?
- Bona nit, voldríem una habitació per passar dues nits.
- M'hauran de pagar per endavant.
- Quant?
- 10 farhs per nit, per tant 20 farhs.
- Tingui.- Li vaig donar els diners.
- Habitació número 2. Bona nit.
Vam pujar i ens vam posar a dormir. L'endemà havíem d'anar al monestir de Karen.
Ens vam despertar d'hora, encara no havia sortit el Sol. Vam baixar al carrer i vam anar al monestir de Karen.
Quan vam arribar al portal del monestir el Sol ja havia sortit, eren les 12 del matí. Ens van obrir la porta dos savis Karenians. Un d'ells era vell, alt i prim, tenia una barba llarga i espessa, de color blanc com la neu. L'altre era jove baixet i robust.
- Bon dia, que Karen us protegeixi.
- Bon dia grans savis de Karen. Voldríem parlar amb el savi Kun.
- Ara l'avisarem, de part de qui?
- De Lord Kaderth.
Es va girar cap al savi jove i li va dir:
- Porta'ls al claustre.
Vam seguir al savi jove per una infinitat de passadissos estrets i foscos, decorats amb motius vegetals i animals.
A la porta del claustre hi havia un gravat on s'hi llegia:

Venim del no res o anem al no res?

Em va sorprendre bastant, perquè els savis de Karen no eren precisament gaire filòsofs, sinó que més aviat no acceptaven les teories modernes que negaven l'existència de cap mena de déu o de força superior.
Era un claustre molt bonic, d'arcades molt estretes i baixes, els capitells decorats amb escrits i cinc xiprers envoltant una olivera.
Es va obrir la porta del claustre i va entrar el savi Kun.
- Karen vos guard, germà Kaderth, a què devem la vostre noble visita?
- Karen vos guard a vos també, mi senyor. Ens agradaria parlar amb vos en privat, sobre un assumpte de certa importància.
- Acompanyeu-me apreciats senyors.
Va obrir una porta molt ben dissimulada entre l'heura del claustre i ens va fer passar a una sala.