The black eyes, 1

Estàvem una mica nerviosos. Vam entrar al restaurant. Helen va seure al meu costat, a la taula del fons, al costat de la cuina.
La sala era plena de fum, amb prou feines es notava la llum de les bombetes.
Va venir el cambrer:
-Què voldran, senyors?
-A mi pòsim una aigua, si us plau.
-I la senyora?
-Un cafè.
-Res més?
- No gràcies
En aquell instant va entrar al restaurant un home vestit amb un esmòquing, corbata, pantalons i barret negres.
-És ell, -vaig dir.
-Segur?
-Sí.
Helen es va aixecar i caminant lentament es va apropar a l'home.
-Hola Shylock.
-Hola.
-On és la mercaderia?
-Dins el cotxe de l'enterramorts, matrícula 5013.
-Molt bé Shylock, ara marxa!
Shylock va agafar el seu barret i va caminar cap a la porta.
Quan Helen tornava, Shylock es va girar bruscament, va disparar tres trets per l'esquena a Helen.
Va caure de genolls a terra, morta.
Vaig entrar corrents a la cuina del restaurant i vaig sortir per la porta del darrera. Mentre jo sortia del restaurant la policia hi entrava.
Aquell dia 9 de desembre de 1929 a les dues de la matinada, a la ciutat de Chicago començava la meva història.
[...]