Ones d'un lila destil·lat,em recorrien el cos,
quan en aquell somni
em tallaves el cap
amb una espasa
de llum i foscor,
de veritat i mentida...
Quan amb aquestes paraules,
un boig t'implorava pietat,
i tu em vas dir:
A vegades els grans genis no els comprèn ningú i es creuen bojos... Però jo crec que només tenen una altra manera de veure les coses.
Gràcies Mire, ets una gran persona.
2 comentaris:
Els amics estan per això, no? per donar ànims i consell quan ho necesites, per agunatar-te... o simplement per escoltar.
No crec que sigui una gran persona... simplement donava la meva opinió a un amic que m'ho demanava... ^^
De res,
Mire^^
tu si que ets un amic, encara que et conec desde fa poc i encara em falta molt per coneixe't...
però en aquests pocs dies m'has ajudat més que moltes persones en tots aquests anys, i sense demanar res a canvi, per això no em cansaré mai de donarte les gracies, per ajudar-me i, sobretot, per confiar en mi =)
et diria moltes més coses però avui estic una mica espesa i no tinc ganes d'escriu-re...però crec que no fa falta perquè ja les saps^^
espero que ens veiem aviat, i no et fixis en les faltes d'ortografia sisplau..-.-
bon nadal i t'estimu!^-^
Publica un comentari a l'entrada