14 de febr. 2008

Camins de Glòria. Contactes

Érem dins d'un gran despatx ple de llibres i de mobles de fusta vella.
- Seieu germans.
Vam seure a unes cadires de fusta, que hi havia al voltant d'una taula hexagonal.
- Què necessiten?
- Mi senyor Kun, ens agradaria contactar amb... com li diria, uns amics que vostè coneix.
Va somriure i ens va dir:
- Sí, els meus amics. Doneu-me la informació que els hi volgueu donar i marxeu.
- Ens agradaria contactar-hi personalment, ens podria dir on podem trobar els nostres amics?
Va cambiar la cara i va dir:
- Aneu a la Torre d'Oc, allà hi trobareu un amic meu, que us presentarà els nostres amics.
- Moltíssimes gràcies mi senyor.
Es va aixecar i va cridar a un altre savi, que va entrar i ens va fer sortir. Quan vam sortir al carrer ja era de nit. Vam anar cap a l'hostal, un cop a l'habitació, vaig obrir la finestra i ens vam posar a dormir.

1 comentari:

Mireia ha dit...

vint flexions?? NO!!!!!!
em pensava que erem amics snif, snif...xDxD

Doncs...em vaig llegir el text fa dos dies i comento avui perque com que he ACTUALITZAT ( ho se, ho se ¬¬' soc una vaga...però vaig avisar)Doncs molt bé..( seh, com sempre...es que em faig gran i em rpeteixo, saps?)

Ah si, i un altre petit punt...això de dirme Txampi als comentaris?? per què, cruel destí?

I ja estic ^^ (t'has adonat que avui estaba més aborrida del normal?)


S'et troba a faltar ^^

Mire xD