12 d’oct. 2007

The black eyes, 4

Era un home bastant alt, de cabells curts i negres, ulls blaus i pell blanca. El vaig registrar de d'alt a baix i vaig trobar el que buscava. La llista de sortida de taxis d'aquella nit. Vaig buscar pel nom de Shylock i vaig trobar dues sortides, una cap al restaurant on havia matat a Helen i una altre cap a l'estació de tren.
Li vaig demanar disculpes per les molèsties, i li vaig dir que me n'anava.
- Jo vinc amb vostè.
Em va dir.
- Però si jo no se ben bé on vaig.
- Si us plau deixim venir amb vostè.
- D'acord.
Va anar a la seva habitació, va agafar quatre coses de valor i roba. Vam sortir, i en menys de mitja hora ens torbàvem davant de l'estació.
- Si us plau em podria informar cap a on va anar aquest client?- Li vaig ensenyar la foto d'en Shylock i em va dir que havia anat a agafar el tren cap a Florida.
Vam anar cap a una cabina de telèfon, i li vaig demanar a la senyoreta Hummelpluff que s'esperés a un banc. Vaig trucar al restaurant d'en Joe per informar-lo de que me n'anava cap a Florida.
Quan vaig sortir de la cabina vaig trobar a la senyoreta Hummelpluff estesa a terra desmaiada. La vaig agafar en braços i la vaig entrar al tren.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé...et trobes una persona desmaiada i te l'emportes a Florida, el més normal del món. No, Està molt bé com sempre ( algun dia potser et deixo una critica dolents tot i que no en facis cas)

M'explicaras lo del subnik...els um i les fugides no em serveixen.

Apa dw...acabaré per descobrir-ho (o no...)

Anònim ha dit...

gaviotero

ei!!!!!!!!!!!!
ola martí la teva historieta treta de star wars hem estar be la fosca mirada un titul bastant 'bo'
bueno ja ens beurem a classe dew ratolí