La Mort vesteix de blanc

Havia saltat per la finestra del tercer pis. Estava estès al terra mig mort, amb el cap obert. El vaig veure moure’s i vaig córrer cap a ell. Estava escrivint al terra amb la seva sang.
Li vaig preguntar si podia caminar, però va tancar els ulls. Vaig mirar que havia escrit:
CORRE!

De sobte vaig veure a una persona coberta amb una capa blanca venint cap a mi, vaig sortir corrents deixant al mor al terra. Vaig girar la cantonada i vaig travessar el Pont Neuf, em vaig amagar darrere l’estàtua d'Enric IV i em vaig adonar de que el meu perseguidor s’aturava, per l’altre carrer passava una patrulla de Guàrdies del Cardenal.
Quan em vaig girar per veure que feia el meu perseguidor, ja no hi era. Vaig sortir del meu amagatall i vaig marxar cap al Palau del Louvre, algú em seguia, em vaig girar i no hi havia ningú, vaig començar a caminar més ràpid. Ja arribava al Louvre quan, vaig veure la carrossa del Cardenal, encara que em va estranyar no veure ningú al voltant m’hi vaig apropar i vaig obrir la porta.

Estava allà, el Cardenal, assegut al banc, sense cap. Vaig entrar al Louvre corrent, allà hi eren tots morts, decapitats. Vaig veure un gat blanc que es va convertir en el meu perseguidor, abans de que m’agafes em vaig tirar per la finestra.