8 de maig 2008

I la llum li il·luminà la cara, aquella cara...

I sí, les coses que no ens maten,
ens fan més forts.

En l'escència del temps
corren les hores,
com les gotes de sang
bombejades
per ones d'una llum.
La llum que ens manté vius.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha res pitjor q el batec del cor: no cessa quan t'agradaria que ho fes. Sempre he pensat que seria fantàstic poder aturar-lo a voluntat, no ja per viure més (això seria el millor), sinó també per poder gaudir més estona dels bons moments o desconectar dels dolents, car el cor és el temps.
100 petons

Mireia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mireia ha dit...

Ei!
Quant temps... ^^
Torno a ser aquí per seguir incordian-te xDxD
Ja saps el que penso dels textos.
I tens raó...els batecs són un compte enrrere, segon a segon... i la gent segueix intentant dominar al temps quan en realitat ell ens domnina...
I res, que fa moltissim que no parlem

Vinga, bona nit!

Ragnar Firehand ha dit...

No hay veneno más lento que el tiempo. Desde antes de nacer, ya estamos intoxicados con él: Nos fortalece y nos hace más maduros hasta cierto momento, pero cuando ese momento llega, empieza a destruir lentamente todo lo que ha creado antes.

Kitsune

Anònim ha dit...

Avui, ara, fa sol, un sol que transmet llum, una llum que, com dius tu, ens manté vius. Jo crec que a part de mantenir-nos, ens fa venir ganes de cridar i saltar. La llum és sinònim d'estiu, de dies llargs i xafogosos que, quan ens fem grans, recordarem amb dolçor, la dolçor del gelat, que s'associa també, amb els dies que hi ha llum, una llum que crida i diu: vacances!

Bala