5 de juny 2008

De sobte em vaig despertar.

Vaig tancar el llibre i em vaig adormir. De sobte em vaig despertar en un gran saló decorat a la manera del segle XVIII. Al costat de la finestra hi havia una taula amb un llibre obert al damunt. Com que no entrava massa llum al saló, em vaig aixecar per obrir la finestra. En aquell moment em vaig adonar que el llibre estava obert per la pàgina número 33. "La meva edat, i el dia que som avui" vaig pensar, llavors vaig veure que era impossible, cap mes té 33 dies, però a la tauleta del costat hi havia un calendari obert pel mes de setembre i entre els números 28 i 30 hi havia el dia 33. Vaig llegir el text del llibre:

I si fos veritat, i si existís realment el dia 33 del mes de setembre? I si els dies, les hores, els minuts, els segons, no existissin? Perquè en realitat els dies, les hores, els minuts, els segons, tant sols són un sentiment, una manera de veure el temps. I si el temps no existís? Potser, un cop començada una cosa en realitat no acaba mai, sinó que simplement torna a començar.

Després de llegir això vaig passar pàgina, i a l'altre començava un altre cop el mateix text, i a l'altre també, i a l'altre i l'altre. Vaig tancar el llibre i em vaig adormir. De sobte em vaig despertar en un gran saló decorat a la manera del segle XVIII. Al costat de la finestra hi havia una taula amb un llibre obert al damunt...

3 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

molt maco. m'agraden molt les històries com aqestes on tot es repeteix...suposo q és xq arriba un moment a la vida q te n'adones q tot el q passa al teu voltant són només déjà vu xò més moderns.

100 petons

Mireia ha dit...

Eii!!
Que filosofic
El temps... ni lent ni ràpid, depen de la percepció...

^^ Dew

Mire!