I si fos veritat, i si existís realment el dia 33 del mes de setembre? I si els dies, les hores, els minuts, els segons, no existissin? Perquè en realitat els dies, les hores, els minuts, els segons, tant sols són un sentiment, una manera de veure el temps. I si el temps no existís? Potser, un cop començada una cosa en realitat no acaba mai, sinó que simplement torna a començar.
Després de llegir això vaig passar pàgina, i a l'altre començava un altre cop el mateix text, i a l'altre també, i a l'altre i l'altre. Vaig tancar el llibre i em vaig adormir. De sobte em vaig despertar en un gran saló decorat a la manera del segle XVIII. Al costat de la finestra hi havia una taula amb un llibre obert al damunt...
Després de llegir això vaig passar pàgina, i a l'altre començava un altre cop el mateix text, i a l'altre també, i a l'altre i l'altre. Vaig tancar el llibre i em vaig adormir. De sobte em vaig despertar en un gran saló decorat a la manera del segle XVIII. Al costat de la finestra hi havia una taula amb un llibre obert al damunt...
3 comentaris:
molt maco. m'agraden molt les històries com aqestes on tot es repeteix...suposo q és xq arriba un moment a la vida q te n'adones q tot el q passa al teu voltant són només déjà vu xò més moderns.
100 petons
Eii!!
Que filosofic
El temps... ni lent ni ràpid, depen de la percepció...
^^ Dew
Mire!
Publica un comentari a l'entrada